Retornem la terra a qui la treballa. Durant dècades les polítiques de mercat, el model territorial urbanocèntric i la indústria alimentària han anat precaritzant l’activitat pagesa i ramadera. Com a resultat, arreu dels Països Catalans s’ha accelerat la tendència al latifundi, s’ha accelerat la tendència de concentració de la terra en poques mans.

Arreu del territori treballem per conquerir la sobirania alimentària, potenciant la producció i el comerç local contribuint així una xarxa agroalimentària de proximitat i sostenible. I a la vegada, planificant un model territorial que acabi amb el desequilibri territorial i el despoblament que pateixen les zones rurals dels PPCC.

Alguns exemples de sobirania alimentària poden ser el Circuit Navàs o el primer obrador compartit d’horta impulsat a Artés.

Per garantir un accés universal a l’aigua, sense condicions de renda, és imprescindible que aquesta sigui de gestió pública, de gestió municipal. En altres paraules, l’accés universal a l’aigua necessita la democratització d’aquest recurs.   

D’altra banda, no podem obviar la  crisi climàtica i l’escassetat d’aigua, per tant, a cada vila, a cada barri i a cada ciutat hem de treballar per no malbaratar-la i conscienciar per fer-ne un ús responsable. 

Algunes experiències de sobirania hídrica impulsades per la CUP poden ser el procés de municipalització de l’aigua a Corbera de Llobregat o Castelló d’Empúries, o la lluita per la municipalització dels ajuntaments de Bellpuig o Sant Cugat.

Vivim en un context d’emergència residencial. L’augment desmesurat del preu de l’habitatge i la crisi econòmica ha comportat una crisi d’habitatge. Així doncs, durant els últims anys, mentre que els bancs i els fons voltors no han parat d’enriquir-se, els desnonaments han continuat augmentant.

L’accés a l’habitatge és un dret fonamental i per garantir-lo cal un control públic d’aquest. Per fer-ho impulsarem polítiques que assegurin el dret a l’habitatge segons les necessitats de cada municipi, ja sigui construint un parc d’habitatge públic, adquirit habitatge de protecció oficial, oferint lloguer social, posar a servei públic els habitatges buits, promocionant noves formes de tinença d’habitatge com poden ser les cooperatives en cessió d’ús o la masoveria, etc. 

Arreu del territori, la CUP ja hem començat a treballar la sobirania habitacional. A Sitges amb la promoció d’habitatge de protecció oficial, a Berga, Cardedeu o Sabadell amb els serveis de mediació de deutes d’habitatge, etc.

És urgent la reindustrialització planificada del país perquè és l’única via que garanteix una feina digna i un model econòmic que no es basa en el turisme i a la vegada assegura la producció sostenible.

Només amb una planificació estratègica podrem reindustrialitzar el país i fer-ho escollint quins són els sectors a potenciar segons les característiques i necessitats del territori. Així com és l’única via que assegura que cada vegada els circuits de distribució siguin més curts i, per tant, més sostenibles.

Per fer-ho també és imprescindible fer polítiques en clau de mobilitat. En altres paraules cal teixir una xarxa de transport públic de qualitat que respongui a les necessitats de cada municipi o territori.

La sobirania laboral no es pot oblidar d’aquelles que ens cuiden. En conseqüència, és també imprescindible que des de l’ajuntament es treballi per acabar en la precarització de les treballadores de cures (treballadores domèstiques, SAD, etc.).

Alguns exemples de polítiques en clau de sobirania de treball impulsades per la cup són: la creació d’una cooperativa de serveis de la llar i cures a Cervera, la cooperativa de serveis a Bellpuig, el Pacte per l’Ocupació Digna a Sant Cugat del Vallès,etc.

Guanyar la sobirania sanitària significa defensar la sanitat pública i ampliar-ne els recursos i els serveis que aquesta ofereix.

Per garantir el dret a la sanitat necessitem que la titularitat, la gestió i la provisió dels serveis sanitaris (centres mèdics i residències) sigui 100% pública. Per tant, hem d’acabar en les concessions privades de centres públics. 

Cal també, augmentar els serveis i fer-los de proximitat, en altres paraules aconseguir que tothom tingui prop de casa seva un centre de salut i serveis de salut, com són els Centres d’Atenció Primària, els hospitals, les consultes públiques d’atenció psicològica, etc.

Alguns exemples entorn de la sobirania sanitària són el servei d’acompanyament terapèutic per joves i adolescents o el projecte “La sexualitat des del plaer” impulsat ambdós per l’ajuntament de Celrà.

Les classes populars pateixen la inseguretat a causa de l’augment de les desigualtats socials (inflació, desnonaments, atur…) aquesta situació acompanyada de la publicitat classista i racista desvia el focus -la pobresa- i el posa sobre les persones més pobres i racialitzades. 

Per trencar amb aquesta lògica proposem enfortir la comunitat, com? Amb cossos de seguretat locals que apostar per les intervencions de proximitat i la mediació, augment de les interventores comunitàries, educadors socials, mediadors, etc. I recuperant l’espai públic amb polítiques de participació, foment de l’associacionisme, potenciant l’esport popular, la cultura popular, les festes populars, etc.

La ciutat de Valls ha estat exemple de lluita per la sobirania de seguretat.